Per què una gestió enfocada als dendromicrohàbitats?
Una gestió forestal que tingui en compte la conservació de dendromicrohàbitats (DMH) contribueix directament a la protecció de moltes espècies forestals associades a cavitats, escorça, fusta morta i arbres vells. Aquests microhàbitats són utilitzats per una gran diversitat de fauna, des d’invertebrats fins a ocells i mamífers, i sovint una mateixa estructura pot ser aprofitada per diferents espècies al llarg del temps
Dins d’un context d’aprofitament forestal, mantenir part d’aquestes estructures pot aportar beneficis ecològics i funcionals a la finca. Moltes espècies associades a aquests refugis actuen com a controladores naturals de plagues forestals, contribuint a reduir l’expansió d’insectes perjudicials. Alhora, elements com la fusta morta afavoreixen el reciclatge de nutrients i contribueixen a mantenir la fertilitat del sòl i la resiliència del bosc davant del canvi climàtic.
A més, la conservació d’aquestes estructures pot afavorir l’obtenció de certificacions de gestió forestal sostenible, com FSC o PEFC, aportant un valor afegit ambiental i social a la finca.
Cal destacar, però, que el següent contingut és un conjunt de directrius que pot ajudar a una conservació que promogui els DMH, no és per tant cap manual de silvicultura.
Gestions comunes enfocades a conservació de DMH
Per norma general sense entrar en tipologies específiques de bosc hi ha diferents gestions que poden afavorir la seva presència i que cal agafar com a estàndard:
- S’han de conservar els arbres veterans i de gran diàmetre, ja que són els que tendiran a acumular més DMH.
- La fusta morta en peu o a terra s’ha de mantenir ja que son beneficiosos per una gran quantitat de fauna, son com hotels naturals
- Com és d’esperar s’ha de mantenir en la mesura del possible el màxim nombre d’arbres amb DMH visibles i identificables, perquè aquestes algunes d’aquestes estructures poden trigar anys a formar-se. Es recomana arribar a 6-10 DMH mínim per hectàrea a poder ser.
- S’ha de maximitzar la variabilitat del bosc, barrejant edats, mantenint una diversitat d’espècies, incloent les no comercials i promoure tant els arbres dominants com els secundaris, recomanant una presència d’aquests últims del 5 al 10% del total
- Evitar aclarides excessivament intenses ja que poden ser contraproduents i evitar fer treballs forestals en època reproductiva d’espècies, recomanant els treballs els meses de setembre a novembre.
- Els arbres que tinguin DMH, tot i ser d’una importància molt gran, poden extreure’s si aquesta pot augmentar risc d’incendi, comprometre infraestructures o suposar un risc humà.
- Marcar els arbres amb DMH o amb possibilitats clares tant físicament com a nivell digital, recomanant aplicacions com Qfield, una extensió de QGis per a smartphones i que s’utilitza de forma senzilla a bosc.
- Si es possible, deixar zones de bosc dedicades a la no-actuació, deixant que l’evolució del bosc sigui natural. En aquest cas es recomana que aquestes zones siguin d’un mínim de 10 hectàrees.
Gestions extres segons tipologia de bosc
Pinedes (Pinus spp.)
Les pinedes molts cops es poden trobar com a boscos simples però realment ofereixen recursos que cap més bosc pot oferir, sobretot en forma de resina i fusta morta assolellada. Es fan les següents recomanacions:
- Mantenir arbres morts en peu que hagin perdut l’escorça, son un hotel per diferents tipus de fauna.
- Conservació de peus amb exsudats de resina, on viuen fongs especialitzats que no es troben enlloc més i on s’alimenten diferents tipus d’animals.
Rouredes (Quercus spp.)
Les rourdes a Catalunya representen el major potencial generatiu de DMH, sobretot per la seva lenta degradació, que permet la utilització de les cavitats de picot durant dècades. Les recomanacions son les següents:
- Mantenir peus amb el fong Phellinus robustus (veure polípor perenne a l’apartar de dendromicrohàbitats) ja que estova la fusta i facilita la creació de nius de picot
- Realitzar aclarides d’arbres joves que puguin fer competència a arbres vells amb potencial de cavitats o directament amb algun DMH, això allargarà la vida de l’arbre i permetrà la creació de bons hàbitats.
Segons els estudis que hem realitzat els ratpenats de Bechstein (Myotis bechsteinii) seleccionen roures de DBH’s alts, superiors a 40 cm i alçades superiors a 10 m, demostrant una relació clara entre aquesta espècie i els roure madurs.
Alzinars (Quercus ilex)
Molts alzinars catalans provenen d’antics aprofitaments per a llenya i carbó i actualment presenten estructures molt denses provinents de brots de soca. En aquest cas les esquerdes profundes i l’escorça despresa son els principals hàbitats que ofereixen. Les recomanacions son les següents:
- Aclarida d’arbres de diàmetres petits, permetent arribar als que estiguin millor a diàmetres grans per afavorir l’aparició de DMH.
- Mantenir un estrat arbustiu dens d’un 40% per afavorir ocells de sotabosc
Fageda (Fagus sylvatica)
Creixen en ambients humits i ombrívols que afavoreix que la fusta que caigui a terra es podreixi ràpidament. Ens haurem d’enfocar en les enforcadures, que poden acumular aigua i hummus creant microsòls de capçada, únics per a invertebrats. Es presenten les següents recomanacions:
- Aplicar tècniques de regeneració per bosquets, fent tallades uniformes obrint petites clarianes de 0,1 ha com a màxim deixant peus vells com a punt d’ancoratge per la fauna. Això obrirà el bosc i generarà una heterogeneïtat al rodal molt interessant.
- Deixar la fusta morta de la part apical, tenen microclimes molt diferents a la fusta morta en ombra.
Boscos mixtos
Quan barregem diferents espècies com roures amb pins, alzines o faigs aconseguim una multiplicació exponencial de la biodiversitat. En aquest cas es proposa:
- Protegir espècies minoritàries, que poden servir d’alimentació o comptar amb refugis específics que altres espècies no solen tenir. Aurons, moixeres o saücs enmig d’una pineda son exemples d’espècies que poden representar una font d’aliment única i una explosió de biodiversitat.
- En pinedes mixtes es pot aprofitar la fusta del pi, de creixement ràpid mentre es mantenen altres espècies com a reservoris permanents de DMH.
Aquestes idees de gestions es poden aplicar a mesura d’un anàlisi de camp amb les guies que teniu disponibles a la web!