Per què una gestió enfocada als dendromicrohàbitats?

Una gestió forestal que tingui en compte la conservació de dendromicrohàbitats (DMH) contribueix directament a la protecció de moltes espècies forestals associades a cavitats, escorça, fusta morta i arbres vells. Aquests microhàbitats són utilitzats per una gran diversitat de fauna, des d’invertebrats fins a ocells i mamífers, i sovint una mateixa estructura pot ser aprofitada per diferents espècies al llarg del temps.

Dins d’un context d’aprofitament forestal, mantenir part d’aquestes estructures pot aportar beneficis ecològics i funcionals a la finca. Moltes espècies associades a aquests refugis actuen com a controladores naturals de plagues forestals, contribuint a reduir l’expansió d’insectes perjudicials. Alhora, elements com la fusta morta afavoreixen el reciclatge de nutrients i contribueixen a mantenir la fertilitat del sòl i la resiliència del bosc davant del canvi climàtic.

A més, la conservació d’aquestes estructures pot afavorir l’obtenció de certificacions de gestió forestal sostenible, com FSC o PEFC, aportant un valor afegit ambiental i social a la finca.

Gestions comunes enfocades a conservació de DMH

Per norma general sense entrar en tipologies específiques de bosc hi ha diferents gestions que poden afavorir la seva presència i que cal agafar com a estàndard:

• S’han de conservar els arbres veterans i de gran diàmetre, ja que són els que tendiran a acumular més DMH.
• La fusta morta en peu o a terra s’ha de mantenir ja que son beneficiosos per una gran quantitat de fauna, son com hotels naturals.
• Com és d’esperar s’ha de mantenir en la mesura del possible el màxim nombre d’arbres amb DMH visibles i identificables, perquè algunes d’aquestes estructures poden trigar anys a formar-se. Es recomana arribar a 6-10 DMH mínim per hectàrea.
• S’ha de maximitzar la variabilitat del bosc, barrejant edats, mantenint una diversitat d’espècies, incloent les no comercials i promoure tant els arbres dominants com els secundaris, recomanant una cobertura d’aquests últims del 5 al 10% del total.
• Evitar aclarides excessivament intenses ja que poden ser contraproduents i evitar fer treballs forestals en època reproductiva d’espècies, recomanant els treballs els meses de setembre a novembre.
• Si es possible, deixar zones de bosc dedicades a la no-actuació, deixant que l’evolució del bosc sigui natural. En aquest cas es recomana que aquestes zones siguin d'entre 2 a 10 hectàrees.

Gestions extres segons tipologia de bosc

Pinedes (Pinus spp.)

Les pinedes molts cops es poden trobar com a boscos simples però realment ofereixen recursos que cap més bosc pot oferir, sobretot en forma de resina i fusta morta assolellada. Es fan les següents recomanacions:

• Mantenir arbres morts en peu que hagin perdut l’escorça, son un hotel per diferents tipus de fauna.
• Conservació de peus amb exsudats de resina, on viuen fongs especialitzats que no es troben enlloc més i on s’alimenten diferents tipus d’animals.

Rouredes (Quercus spp.)

Les rourdes a Catalunya representen el major potencial generatiu de DMH, sobretot per la seva lenta degradació, que permet la utilització de les cavitats de picot durant dècades. Les recomanacions son les següents:

• Mantenir peus amb fongs sapròfits (veure polípor perenne a l’apartar de dendromicrohàbitats) ja que estova la fusta i facilita la creació de nius de picot.
• Realitzar aclarides d’arbres joves que puguin fer competència a arbres vells amb potencial de cavitats o directament amb algun DMH. Això allargarà la vida de l’arbre i permetrà la creació de bons hàbitats.

Segons els estudis que hem realitzat el rater de Bechstein (Myotis bechsteinii) seleccionen roures de diàmetres alts, superiors a 40 cm i alçades superiors a 10 m, demostrant una relació clara entre aquesta espècie i els roures madurs.

Alzinars (Quercus ilex)

Molts alzinars catalans provenen d’antics aprofitaments per a llenya i carbó i actualment presenten estructures molt denses provinents de brots de soca. En aquest cas les esquerdes profundes i l’escorça despresa son els principals hàbitats que ofereixen. Les recomanacions son les següents:

• Aclarida d’arbres de diàmetres petits, permetent arribar als que estiguin millor a diàmetres grans per afavorir l’aparició de DMH.
• Mantenir un estrat arbustiu dens d’un 40% per afavorir ocells de sotabosc.
• Mantenir totes les alzines amb escorça aixecada i senescents.

Fageda (Fagus sylvatica)

Creixen en ambients humits i ombrívols que afavoreix que la fusta que caigui a terra es podreixi ràpidament. Ens haurem d’enfocar en les enforcadures, que poden acumular aigua i hummus creant microsòls de capçada, únics per a alguns invertebrats. Es presenten les següents recomanacions:

• Aplicar tècniques de regeneració per bosquets, fent tallades uniformes obrint petites clarianes de 0,1 ha com a màxim deixant peus vells com a punt d’ancoratge per la fauna. Això obrirà el bosc i generarà una heterogeneïtat al rodal molt interessant.
• Deixar la fusta morta de la part apical, tenen microclimes molt diferents a la fusta morta en ombra.

Boscos mixtos

Quan barregem diferents espècies com roures amb pins, alzines o faigs aconseguim una multiplicació exponencial de la biodiversitat. En aquest cas es proposa:

• Protegir espècies minoritàries, que poden servir d’alimentació o comptar amb refugis específics que altres espècies no solen tenir. Aurons, moixeres o saücs enmig d’una pineda son exemples d’espècies que poden representar una font d’aliment única i una explosió de biodiversitat.
• En pinedes mixtes es pot aprofitar la fusta del pi, de creixement ràpid mentre es mantenen altres espècies com a reservoris permanents de DMH.